Això és el que ha estat un directe complicat, no desastroso, más bien normal, aquest és per a mi el problema, m'havia creat masses expectatives i ja ho diu Shakira "sólo la ilusión trae desilusión y es tan fácil de caer...".
Us explico, el concert es titulava "Versions d'amor i desamor" així que la nerviosa Mai Meneses s'ha proposat cada dues cançons explicar les fases de l'amor, sense gaire gràcia la veritat, però no ha estat malament com a intent de fil conductor. No sols han interpretat cançons pròpies sinó d'altres com Stand by me, Somewher over the rainbow (molt millor ho va fer el meu noi!).
En quant a les expectatives:
- Sí, ha començat amb el single, però no es tan greu, perdonado!
- S'ha mogut, com ha pogut, la Martha ha proposat una explicació: "té un chacra bloqueado", a mi em sembla que els té tots set.
- Ha fet bones referències al disc anterior, a mi encara em queda pendent No eres mi perro en directe, però ja arribarà.
- L'afinació perfecte, gaire bé cap error, té molt bona veu, una carambola a OT, sí senyor!
- L'intent de semblar chisposa s'ha produit masses vegades quan explicava les fases de l'amor, el pitjor mentre esperava que Kim afinès la guitarra ha deixat anar una joia tal que: "yo diría algo pero es que aquí ya no me queda nada escrito", no comments.
Joan Tena ha fet acte de presència per cantar la cançó del segon disc on participa com a compositor, la Yeya contenta com unes pasqües!
Molt bona escenogràfia, molt encertada!
Resum: Ara per ara, Nena Daconte és un grup únicament per a CD i si parlem de directes millor locals petits, un Auditori encara és massa i així s'ha notat fins la meitat del concert amb els nervis de Mai a l'escenari, despiste en la lletra d'una cançó inclós.
No he estat destructiu, si no, torneu al meu primer post on els alago com mai, això encara és vigent, però els directes aún me chirrían.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada